Neurotransmi … Què? – Escola Joan Maragall (Rubí)

2 comentaris

  • Foto del perfil de Lorena
    Lorena

    Aquest vídeo és una mostra de què els nostres alumnes aprenen més quan són coses que realment els motiven i els interessen i a part quan també deixem que “toquin” la realitat i experimentin amb ella per entendre-la. Molts alumnes, potser no són capaços d’entendre el funcionament d’alguns temes només llegint el que hi ha als llibres i es converteixen en “lloros” sense entendre què els estem ensenyant però si els deixem experimentar i els facilitem recursos més vivencials aquests aprenentatges s’integren més en els seus coneixements i és aquí quan realment aprenen.

  • Foto del perfil de Maria Balsach
    Maria Balsach

    COMENTARI REALITZAT PER FERNANDO HERNÁNDEZ

    Allò que m’ha fet
    pensar el  vídeo
    Neuro transmi … què?  (Esc. Joan Maragall de
    Rubí)

    Fernando
    Hernández Hernández
    és professor de la Unitat de
    Pedagogies Culturals, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de
    Barcelona. Des de fa temps participa en projectes educatius que cerquen que
    totes les persones trobin el seu lloc per aprendre. El curs 1979-80 va exercir
    la docència a Anglaterra, on va prendre contacte amb el concepte i la pràctica
    del “currículum integrat”. Als anys noranta, juntament amb Montse Ventura, va
    escriure una proposta per organitzar el currículum escolar per mitjà dels
    projectes (La organización del currículum por proyectos de trabajo,
    1992; 12ª edició, 2006). Aquest llibre mostra el procés d’una escola que es va
    fer-se   la pregunta: 
    “estem ensenyant als nostres
    alumnes a globalitzar?” ha participat en nombroses activitats formatives.
    Actualment, segueix aprenent a les seves classes a la universitat, a la recerca
    que fa al grup Esbrina, i formant part del grup La Perspectiva Educativa del
    Projectes de Treball vinculat a  l’ICE de la UB.

    http://innovarperaprendre-ice.uab.cat/videoneurotransmi-que-escola-joan-maragall-rubi/

    Implicar als estudiants en el
    procés d’aprendre és un dels desafiaments de qualsevol proposta formativa.
    Implicar vol dir explorar, descobrir, compartir, sentir-se desafiat, sortir de
    l’escola, escoltar altres veus, cercar nous referents, indagar,… De diferents
    maneres aquestes actituds es poden apreciar en la vida que traspua el vídeo que
    heu presentat.

    El projecte vincula l’experiència sobre la seva avia que
    porta una de les estudiants a l’aula, amb la comprensió de com les connexions
    neuronals poden estar a l’origen de la situació descrita. El fet de voler-ho relacionar i de
    generar recursos per col·laborar amb una institució en l’estimulació d’un grup
    de gent gran, mostra un recorregut que té el valor d’aportar coneixement amb
    implicació social. Per tot això, felicitats a les mestres i al grup de joves
    investigadores solidaris.

    Hi ha un parell de suggeriments
    que us poden  ajudar a que aquesta xarxa
    de relacions s’expandeixi. El primer, té a veure en connectar l’experiència que
    aporta la noia amb altres experiències de familiars del grup. No sé si això
    s’ha fet, però ajuda a transformar allò individual en col·lectiu. El
    segon,  té a veure en tractar de cercar
    altres respostes sobre l’origen dels símptomes que mostra l’avia, aquests s’han
    tractar d’explicar des de la basant biològica. Actualment, hi ha línies de
    recerca que mostren que el dèficit en les connexions neuronals té relació també
    amb el tipus de vida que porten les persones. Podeu trobar un article que parla
    sobre aquesta perspectiva a
    http://time.com/tag/alzheimers/ 
    i una altre a
    http://time.com/4682031/how-to-prevent-dementia/

    Finalment, sabem que els joves
    aprenen millor quan projecten el que aprenen en una acció col·lectiva –com ha
    estat aquest cas. Aquest fet també permet reconstruir el procés, no del que han
    fet, com es mostra al vídeo, sinó del que els ha fet pensar en relació amb el
    que ara sabem i  abans no sabien.

    Us desitjo que continueu obrint
    les portes del centre perquè arriba la vida de fóra.