Espais d’investigació – Escola Els Aigüerols (Sta. Perpètua de la Mogoda)

1 comentari

  • Foto del perfil de Maria Balsach
    Maria Balsach

    COMENTARI REALITZAT PER NEUS SANMARTÍ

    Espais d’investigació de l’Escola
    Els Aigüerols (Sta. Perpètua de la Mogoda)




    Neus
    Sanmartí

    Quins
    són els punts forts de l’experiència que es poden constatar a partir del que
    surt al vídeo?

    ·        
    Es parteix d’una pregunta
    “investigable”,
    és a dir, que es pot respondre a partir dissenyar un procés
    experimental que comporta trobar proves. Els nens juguen fent canviar una
    variable: més o menys pes.

    ·        
    Es posa l’accent en comprovar si la
    predicció feta es compleix, si canviant una variable (el pes de l’alumne) passa
    el mateix o no…

    ·        
    La mestra interacciona amb els nens
    “protagonistes”
    , procurant que la pregunta quedi ben formulada i la
    predicció que es fa.  I també promovent que explicitin oralment què han
    fet, què ha passat i què han pogut comprovar.

    Què es
    pot millorar?

    ·        
    En primer lloc, que potser l’experiment plantejat no és el millor per respondre
    a la pregunta sobre qui pesa més. No es pot veure com han arribat al
    procediment, però es podria començar per pensar en com podem comparar “pesos”.
    És possible que haguessin pensat en una balança de plats o en un balancí com
    els dels parcs infantils (de fet una palanca de braços iguals). El disseny fet
    no permet comprovar qui pesa més, ja que hi ha molts “pesos” o objectes que
    intervenen (els de les fustes, els nens, la taula i la cadira, la mestra, la
    corda…). Molt complicat! 

    ·        
    En segon lloc, promoure que en algun moment els nens explicitin perquè pensen
    que el procediment que fan servir és adequat i perquè mesura (o no) el que
    volen comprovar. De fet, un experiment no posa tant a prova la nostra idea
    sobre què passarà sinó la que ha condicionat que féssim l’experiment d’aquella
    manera (és a dir, el model o idea que té el nen al cap).

    ·        
    I finalment, un repte molt difícil, buscar maneres per aconseguir que els nens
    i nenes que estan presents a la conversa, realment hi participin, encara que
    sigui només pensant-hi. Al vídeo s’observa que els que no han estat
    protagonistes de l’experiència no estan “connectats” amb el que diuen els
    companys i, per tant, aquesta “conversa” no els és útil per aprendre. Suposo
    que caldria fer-los participar plantejant les demandes de manera que tots
    pensessin el que explicarà el company abans que aquest ho faci. Per exemple,
    una interacció del tipus: “En xx ens explica què volia comprovar i abans que
    ens expliqui com ho va fer, pensem tots com ho haguéssim fet nosaltres. Després
    d’explicar com ho va fer, preguntar de nou: ho haguéssiu fet igual?… I
    després continuar preguntant: què creieu que va passar?  i després que ho
    hagués explicat el “protagonista”, tornar a preguntar si el que va passar és el
    que havien pensat, per què creuen que va passar, etc. etc.”. No cal que
    responguin a les preguntes, però si que cal que hi pensin.