Alumnat de grau de primària en anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula – Escola Bellaterra

1 comentari

  • Foto del perfil de Maria Balsach
    Maria Balsach

    COMENTARI REALITZAT PER XAVIER FONTICH

    Alumnat de grau de Primària en
    anglès: llengües diverses en el dia a dia a l’aula (Esc. Bellaterra)

    Em dic Xavier Fontich i després
    d’uns anys com a professor de llengua a secundària sóc professor lector del
    Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències
    Socials de la UAB.  

    Com
    a docent de secundària i com a formador del professorat, he tingut
    l’oportunitat d’experimentar el potencial immens que té el vídeo com a eina
    educativa. Es tracta d’un aspecte llargament explorat ja per molts treballs: el
    vídeo per il·lustrar als alumnes aspectes que els ensenyem; el vídeo per
    plantejar dilemes o controvèrsies (a partir de pel·lícules o reportatges); el
    vídeo com a instrument que reclama uns coneixements tècnics (de gravació,
    muntatge, edició, etc.) per tal d’incorporar-lo a les nostres pràctiques
    comunicatives; etc. Però hi ha un aspecte del vídeo que sovint passa una mica
    desapercebut i que integrant punts com els citats anteriorment va més enllà: el
    vídeo com a testimoni directe del procés d’aprenentatge, no només d’infants sinó
    també de futurs mestres en formació.

     Per
    a mi, el valor del vídeo “Alumnat de grau de primària en anglès: llengües
    diverses en el dia a dia a l’aula” consisteix precisament a mostrar un bocí
    d’aquest procés d’aprenentatge. Les imatges ens mostren uns infants implicats
    en tasques diverses per aprendre anglès, tasques que no només passen a l’aula
    de llengua sinó que impliquen també mesurar distàncies diverses, explorar
    l’anatomia humana o estudiar els vegetals. I tot animat per la mestra en
    formació, una alumna del Grau de Primària, a qui veiem integrant-se en l’equip
    de mestres del centre escolar.

     Un
    aspecte clau és, en aquest sentit, el fet que el propi discurs d’aquesta futura
    mestra constitueix una eina metacognitiva poderosa que tots els que volen ser
    mestres haurien de poder incorporar progressivament al seu repertori de
    destreses: la capacitat d’explicar què han fet els infants, quines eren les
    nostres intencions com a educadors, quins ajuts han necessitat, etc. El vídeo
    permet convertir aquests aspectes en evidències observables. En el cas del
    vídeo que ens ocupa l’únic que jo hi afegiria serien alguns plans en què fossin
    els propis alumnes qui, adreçant-se a l’espectador o a un entrevistador darrera
    la càmera, aportessin les seves reflexions i aprenentatges.

     En
    definitiva, aquest vídeo és un poderós testimoni, per tant, de la necessitat de
    no deslligar mai la tasca educativa del procés reflexiu sobre aquesta pràctica.
    Des del meu punt de vista, la dialèctica entre acció i reflexió és ineludible per
    poder anar construint els fonaments d’una educació de qualitat. En aquesta
    dialèctica el vídeo hi juga un paper facilitador de primer ordre.